El sangandongo i com, a l'estiu, tot el món viu.



El perfil dels nostres països.

Aquest escrit l'he enviat a la llista MIGJORN, en la qual he estat molt actiu enguany. També m'he donat de baixa, temporalment, de grups d'activistes per les dues llengües germanes, la catalana i l'occitana.No canvie res de l'escrit i, pel que fa al blog, alguna cosa «caurà» quan ho considere oportú.

Amic meus migjornaires,

Durant els pròxims tres mesos me n'aniré a la vora de la mar i tindré un accés molt limitat a la Internet.

El castell de Perpinyà:
 Entre tots ho farem tot!

Com que ja coneixeu el meu sentit de l'humor, valencianoanglès, que ningú no té perquè compartir, confie en què a l'octubre, el valencià seguirà sent llengua catalana i no cap altra cosa. Com que sóc valencià sé que molts faran el mateix que jo, afluixar molt a l'estiu! Si fan poc la resta de l'any no me'ls imagine fent un nou diccionari al ple de l'estiu!

M'acomiadaré amb la contarella aquella elxana, de la muller que rebia a un a casa quan son marit era lluny al bancal, fins que un bon dia, el banyut malalt, hagué de quedar-se gitat a casa perquè el popàs o popara la dona. Popar vol dir "mimar" en castellà, malgrat que vinga de les popes occitanes o mamelles catalanes. A la pecadora, però, se li havia oblidat posar el senyal convingut de "porta oberta" amb el guilopo aquell del seu amant. Es tractava d'un os que implicava: el sangandongo no és a casa. Vine i apanya'm el cos.

Us posaré la fórmula que se li va acudir sota "l'umbrall" o porxada de la casa perquè l'amant feia remor darrere les mates a punt d'envair aquell "sancta sanctorum" de la felicitat conjugal. L'espòs, des del llit, li deia a l'esposa: "Marieta sent com una remor entre les mates. Dona'm l'escopeta que deu ser rabosa". L'esposa, més espavilada que un lluquet, li va dir: "home, no, deu ser llebre o esperit i ara mateix l'espante jo des de l'umbrall.

Us oferesc els versets que aquella dona llançà a l'escurina, no en el subdialecte bellíssim de llengua catalana que vaig heretar; sinó degudament restituït, sense allunyar-me'n gaire, no he canviat ni un mot, perquè la nació catalana compartida, de la qual sóc natural, se'n puga alegrar de forma normativa per a tothom:

Ànima que estàs penant

dorm i reposa en el teu repòs

que tinc el sangandongo a casa

i se m'ha oblidat de posar-te l'os.

A l'estiu tot el món viu!

Joan-Carles Martí i Casanova